miércoles, 18 de julio de 2012

Quan les tenebres
De la ciutat
S’apoderen
I l’obscuritat
Es fa present
El Mussol s’afanya
Amb ses ales batent
A apaivagar la gana
Tot cercant aliment.
Però és Mussol groc i negre,
Porta un curiós plomall.
I les preses fugisseres
Que el intenta recercar,
Són bastant escadusseres
I difícils de trobar.
Grans ulls que tot esguarden
Res no deixen per mirar.
Car la presa més preuada
No vol pas deixar escapar.
Però aquest cop el rapinyaire
No serà ja caçador,
Car serà una au derrotada
Per la força de l’amor.